Professiun: mercenari

Dals 23 d’avrigl fin ils 18 da settember 2022

Durant tschientaners stuevan blers Grischuns tschertgar lur gudogn a l'exteriur. Miseria economica ed onns da fomaz sco 1816/17 han sfurzà blers umens dad ir sco mercenaris en il servetsch da truppas estras. Carmalads vegnivan els cunzunt da las armadas roialas da la Frantscha, da l'Ollanda e da l'Italia.

L'epoca d'aur da quests servetschs en armadas estras è stada durant ils tschientaners tranter la Guerra da Marignano (1515) e la Revoluziun franzosa (fin 1792). Er en il chantun Grischun, fundà l'onn 1803, avevan quests servetschs anc adina ina gronda impurtanza. Suenter la schliaziun dals regiments ch'eran stads en servetsch ollandais (1829) e franzos (1830) smanatschava la dischoccupaziun a blers Grischuns. Ma els han chattà novs engaschaments, per part er illegalmain.

Il destin da blers simpels mercenaris è en il stgir. Tuttina èn cumprovads numerus exempels dal Grischun e baininqual famiglia ha schizunt pudì mantunar ina facultad considerabla tras las fatschentas mercenaras. Da quai dattan perditga bleras chasas pumpusas en las valladas grischunas. Ils servetschs mercenars han dà impuls impurtants per concepir l'armada da milissa dal Grischun. Ma els han er influenzà la vita sociala, per exempel cun in ulteriur svilup da las musicas instrumentalas e dals schumbraders locals u tar l'embelliment da festas ecclesiasticas.